Lista de
Patrimonio Europeo
El cap Fisterra
El cap de Finisterre
El terme municipal de Finisterre es troba a l'extrem nord-oest de la península Ibèrica. És una franja de territori que s'endinsa al mar i s'uneix, per mitjà d'un istme sorrenc, al promontori rocós del cap de Finisterre, amb la qual cosa es constitueix una petita península. La punta del cap diferencia les dues costes del terme municipal: a l'oest, molt més brava i desprotegida, hi ha el final de la costa de la Mort; cap a l'est, mirant cap a la ria de Corcubión, es forma la cala de Sardiñeiro, la costa més protegida d'aquesta zona.
El que ha fet d'aquest cap un emplaçament de singular rellevància és la seva situació geogràfica, que fa que des d'aquí tot el que es veu sigui mar; conegut des de l'antiguitat com el finis terrae, el final del món conegut, el punt més occidental de l'Imperi Romà, el punt més occidental de la vella Europa. Durant segles, una referència obligada nàutica, un lloc de pas obligat senyalitzat des de molt antic pels vells fachos i finalment pel complex del far.
Amb l'eclosió del culte a Santiago i la generalització de les peregrinacions a Compostel·la es va convertir en l'última etapa dels camins que des de tot Europa convergien a Santiago, la qual cosa enllaçava amb el primitiu simbolisme del la fi del món conegut i el començament del més enllà. Les tradicions cristianes impulsades per l'Església, entossudida a eradicar l'intens paganisme, van cristal·litzar en el culte al Crist de Finisterre i en la festa de la Pasqua de Resurrecció, sota les quals bateguen les velles creences precristianes, que perduren fins als nostres dies.
Imatges cedides per gentilesa de la Conselleria de Turisme de Galícia
